Es coneix com a Camí Portuguès, o també com a Camí Central Portuguès (per a una millor distinció dels altres), el principal Camí de Santiago que uneix Lisboa amb Santiago de Compostel·la. Està considerat, avui dia, un dels més importants Camins de Santiago; segons les estadístiques de l’Oficina del Pelegrí és el segon camí en nombre de pelegrins, darrere del Camí Francès. Un 13% dels quals van recollir la Compostela l’any 2012 havien fet el Camí Portuguès; així i tot, hem d’apuntar que bona part d’aquests pelegrins només van fer els últims 100 quilòmetres.

Precisant més el paràgraf anterior, cal dir que la immensa majoria de pelegrins comencen o bé en Porto o bé en Tui (a la frontera). Només un 3,8% (dada del 2013) presa Lisboa com a punt de partida. En Porto solen iniciar el camí els pelegrins no espanyols, mentre que els pelegrins espanyols solen optar per Tui.

En aquests últims temps s’estan recuperant altres camins a Portugal, encara molt minoritaris. Un d’ells és el que unirà Faro, a la regió de l’Algarve, en l’extrem sud, amb Lisboa, permetent creuar el país d’un extrem a un altre. Un altre és el Camí Portuguès de la Costa, amb un itinerari proper al mar com bé indica el nom. I a més s’estan rehabilitant i senyalitzant altres trams interiors.

La senyalització del Camí Portuguès entri Porto i Santiago és molt bona, pràcticament perfecta. Molt ull, de totes maneres, a la sortida de Barcelos. Quant al tram de Lisboa a Porto la senyalització també era molt bona. D’altra banda, el camí de peregrinació a Fátima, senyalitzat amb fletxes blaves, està omnipresent al llarg del tram portuguès.

A Portugal, caminarem sovint per carreteres sense voral; solen ser carreteres secundàries, però així i tot algunes tenen un considerable tràfic de cotxes, furgonetes i camions. Afortunadament, les associacions portugueses d’amics del camí van modificar, entre els anys 2010 i 2012, els itineraris dels trams més perillosos. A més, per aquestes carreteres no solament caminen els pelegrins, també ho fan diàriament molt *parroquianos (que segueixen vius a edats avançades), la qual cosa fa que els conductors d’aquestes zones ja estiguin acostumats a trobar transeünts en les carreteres. De totes maneres hem de prestar la màxima atenció quan caminem per una d’aquestes. D’altra banda, cal apuntar que a Portugal la conducció és més “*impetuosa” que en altres països europeus.

Quant a la naturalesa i paisatges, la part portuguesa és en general més interessant que la part gallega, encara que aquesta última també presenta trams de gran bellesa. Excepte en la primera etapa de sortida de Porto, a Portugal són habituals els bells trams rurals i boscosos, en plena naturalesa i allunyats (almenys en bona part) d’urbanitzacions i grans infraestructures de comunicació. El tram gallec, en canvi, és molt semblat al Camí Inglés, i està dominat en bona part per un extensiu urbanisme rural, amb construccions, moltes inacabades, que no segueixen cap tipus d’ordre ni de criteri estètic. Per aquesta mateixa raó gran part del recorregut és per asfalt.

Una particularitat d’aquest camí, conseqüència de l’alta densitat demogràfica, són els nombrosos serveis (bars, restaurants, tendes de comestibles…) que ens surten al pas. És molt rar, encara que alguna excepció hi ha, caminar una hora seguida sense passar per davant d’algun bar o restaurant. Així doncs, no és necessari carregar amb excessiva aigua o vitualles.

Encara que no es pot qualificar aquest camí (de Porto a Santiago) com a pla, doncs l’orografia és feta fallida en bona part del recorregut, els desnivells són en conjunt moderats. L’única pujada digna de consideració és la de l’Alto da Portela Grande de Labruja, en l’etapa de Ponte de Lima a Rubiães, i en la qual ascendim 315 metres en 4,2 km; es tracta d’un ascens còmode, agradable i sense cap dificultat (pels *caminantes, no així per els ciclistes).

Alguns trams entri Ponte de Lima i Padrón coincideixen amb l’antic itinerari de la calçada romana Via XIX. Aquesta calçada unia Bracara Augusta, l’actual Braga, amb Asturica Augusta, l’actual Astorga, passant per Lucus Augusti, l’actual Lugo. Han sobreviscut fins als nostres dies alguns miliarios i ponts, encara que la immensa majoria d’aquests últims han estat reformats o reconstruïts amb posterioritat.

La part gallega del camí, igual que l’antiga calçada romana i els eixos viaris actuals, aprofiten la depressió topogràfica coneguda com a Depressió Meridiana, visible en qualsevol mapa físic de Galícia, i que creua la comunitat de nord (Golfo Ártabro) a sud (Tui).

La ciclabilitat del camí de Porto a Santiago és molt alta comparada amb altres camins com el del Nord o Primitiu, doncs en la seva major part transcorre per asfalt o per pistes de terra acceptables. Els ciclistes poden tenir problemes, però no insalvables, en la pujada a Alto da Portela Grande de Labruja. També poden trobar dificultats molt puntuals en la pujada a Portela de Tamel, en la baixada d’aquesta localitat (hi ha un tram amb escales), en l’Alt de Alberguería, en la mateixa etapa, i a la sortida de Rubiãés, en l’etapa següent. I han de tenir molta precaució sempre en les baixades quan el paviment estigui mullat.

La monumental ciutat de Braga, tercera en població de Portugal, cau a uns 20 km de Barcelos; els pelegrins amb algun dia de marge poden aprofitar per visitar-la. Per aquesta ciutat passa el Camí Torres (Salamanca – Santiago), senyalitzat també amb fletxes grogues. El Camí Portuguès i el Camí Torres s’uneixen més amunt, en Ponte de Lima.

Els que iniciïn el camí en Tui convé que sàpiguen que l’estació de tren més propera a Tui, a uns 4 km, és la de Guillarei. Són molts els que no ho saben i van a Vigo, a uns 30 km.

Pels quals vagin amb avió a Porto o a Santiago, i vulguin optar al bitllet d’anada i volta, han de saber que la companyia d’autobusos Alsa enllaça dues vegades al dia Santiago amb l’aeroport de Porto (i amb la ciutat), en un viatge d’unes 4 hores aproximadament.

Finalment, animem a tots els pelegrins que vulguin fer el Camí Portuguès a recórrer un tram per Portugal. Aquells que no vulguin sortir del centre de Porto, perquè consideren que una etapa sencera per zona metropolitana és un fastiguejo, poden sortir de més amunt, per exemple de São Pedro de Rates o de Barcelos.