La Creu de Santos

Comencem a caminar des de la plaça de l’antic balneari de Cardó, carregat d’història des del segle XVII, amb la instauració del Monestir de Sant Hilari, de monjos carmelitans, i fins a 14 ermites disseminades per tota la vall, les restes de les quals encara es poden visitar. Posteriorment, entre els anys 1866 i 1967 el monestir es reconvertí en balneari, molt freqüentat a l’època per les seues aigües medicinals.

Quan vas pujant tens una sensació de solitud i pau que s’escolta i es respira.

A l’antiguitat, pujar amb esforç físic al cim de les muntanyes representava un exercici gairebé litúrgic de purificació espiritual i corporal.

La Creu de Santos és un lloc emblemàtic. No és el punt més elevat del territori, preeminència que correspon al cim de Caro, però sí, potser, el més significatiu. Sense moure’s de la Creu es trepitgen alhora tres termes municipals: Rasquera, Benifallet i Tivenys; i dos comarques: el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. És un lloc des d’on es divisa alhora més extensió de les terres de l’Ebre, des de la Ràpita a Vandellós per la costa; des de les dos Mores a Amposta, seguint el curs de l’Ebre; els dos costats del Delta amb el Montsià al mig; i molts pobles de la Terra Alta, Ribera d’Ebre i Priorat, emmarcats per un cantó pels Ports i per l’altre la serra del Boix i el coll de Balaguer.

+ fotos: https://photos.app.goo.gl