Voltants de Rossell
La tradició popular diu que la setmana de gener que inclou el 15, 16 i 17 és de les més fredes de l’any i l’imaginari popular l’ha batejat com “la setmana dels barbuts”. Però de vegades la tradició allarga esta setmana i hi inclou més dies presidits per sants que, evidentment, porten barba. Un és el cas del 21 de gener: sant Fructuós. Enguany la tradició s’ha complit del tot perquè hem passat un matí de força fred. Anàvem preparats, no cal dir-ho, però es pot dir que no ens hem desempallegat de guants, gorres i bufandes fins l’hora de dinar.
Avui hem tingut la sort d’anar guiats per Xavi Grau, de Rossell, i membre del club excursionista l’Esquetxe de Rossell. Passàvem pocs minuts de les 8.30h quan hem sortit del poble per la carretera de Vinaròs, hem passat pel costat de la plaça de bous i hem anat fent camí per senderes i camins envoltats d’oliveres pins i carrasca. Hem vorejat el mas de les Campanes i el mas de les Comes i poc després hem arribat a la font de l’Argent, on hem parat a esmorzar. No hi hem estat gaire estona: el fred ens ho impedia. Hem anat guanyant altura i això ens ha permès gaudir d’unes vistes excel·lents, primer cap al mar i la serra del Montsià i després cap al Buscarró, la serra que separa el terme de Rossell de les poblacions de Bel i Vallibona. De fet el guia ens ha explicat que Bel i Les cases del riu (per on hem passat amb el cotxe després de creuar el Sénia per arribar a Rossell) són dos pedanies de Rossell.
El punt més alt del nostre recorregut (uns 500m) l’hem aconseguit en haver passat l’ufanós bosc de la Rabosa. Segons Xavi estàvem a la mateixa altura que el poble de Rossell. Ens hem parat un moment per albirar la masia del Coll en la vessant del Buscarró. Cada vegada el paisatge era més atractiu i gratificant. Ara tocava enfilar-nos per la falda de la muntanya per atansar-nos als masos. Primer ens hem apropat al mas Nou i després una mica més amunt i després de passar per una font, al mas de Macià. Ambdós pagava la pena la visita. La vista del Montsià des del mas de Masià ha estat una descoberta.
En general l’excursió no tenia cap dificultat. Hem fet alguna pujada, però sense dificultat i quan tornàvem dels masos per anar a parar al poble hem hagut de fer una baixada prou considerable, però res fora del nostre abast. Hem caminat uns 12 km durant un matí de fred però amb un cel clar i un sol una mica poruc. Hem retornat al poble, que no hem deixat de veure en gairebé tota la caminada. Sortia, ara per una banda ara per una altra, com recordar-nos amb l’església i el seu campanar a dalt de tot que giràvem entorn seu.
