El dissabte 15 d’octubre hem fet la segona sortida de la nova temporada. Aquesta vegada hem anat vora mar. Hem seguit el GR-92 de l’Ampolla a l’Ametlla, per cert, amb una   senyalització  òptima, acabada de repintar per la UEC. Tot i que ja estem en plena tardor la temperatura era més aviat estiuenca, que convidada al bany, però no ha estat possible perquè teníem gairebé 17 km de recorregut i una cita al restaurant en acabar la caminada.

Hem començat amb puntualitat, com sempre, des de l’estació de tren de l’Ampolla i com és costum el grup s’ha anat allargassant per la sendera del camí de ronda. Unes estones més pendents de la companyia i la conversa, i unes altres, de la contemplació del paisatge. Avui les vistes eren espectaculars. Un podia dirigir la mirada allà on vulgues perquè tot captava la nostra atenció. Com segurament coneixeu molts dels lectors un camí de ronda ara s’enfila ara va ran de mar. Quan passàvem pel costat de l’aigua era agraït sentir el vaivé de les onades gràcies a la escassíssima, per no dir nul·la, presència humana. Contribuïa a esta natura més autèntica   les tones de posidònia arrenglerades a tocar de l’aigua. Uns cartells fets pel grup Graellsia ens informen  que la posidònia no és brossa, és natural i té moltes utilitats, entre d’altres s’hi  pot fer pasta de paper, i construcció de parets i sostres com aïllant tèrmic, etc.  

Quan el camí ens convidada a fer una mica més d’esforç i calia pujar escales la recompensa era trobar-nos amb els penya-segats, que ens permetien, això sí, amb prudència, atansar-nos a la vora per gaudir de les aigües maragda i de l’embat dels corrents contra la roca. I  per si fora poc, encara ens quedava la possibilitat de concentrar la vista al davant i veure de tant en  tant com es retallava el litoral mediterrani amb els pins com a guardians sigil·losos de la costa.

Però prompte han passat unes dos hores i tocava fer una paradeta i endrapar alguna cosa. Era  el moment del reagrupament i comprovar que tot anava  bé. Ja estàvem a prop de la Punta de l’Àliga, gairebé a la meitat. Ganes d’intercanviar impressions i comprovar que encara quedaven forces per continuar. Abans d’arribar a l’Ametlla hem reposat un altre cop per hidratar-nos: la temperatura ha anat pujant i el sol lluïa amb tota la seua esplendor. Ara ja no érem els únics transeünts, se n’han anat afegint alguns no tan matiners amb qui ens creuàvem de cara al final del nostre trajecte. Platja de l’estany Podrit, cap de Santes Creus, platja de l’Estany i albirant  ja la població  de l’Ametlla de Mar. Cinc hores, com havíem previst. Dinar de germanor i cap a l’estació de tren per retornar a l’Ampolla a agafar els cotxes.